Esperem que siguin del vostre interès!
Bona setmana!
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Hola a totes!
Obrim aquesta nova pàgina dedicada a les taules rodones, ja que des d'un bon inici de curs, les monitores vàrem plantejar un espai vinculant tant per nosaltres com per les famílies. És per això que hem decidit fer cada trimestre un acte sobre una temàtica concreta d'interès comú on hi poguem participar tot el conjunt de l'esplai.
Com equip apostem per una dinàmica participativa oberta, on les famílies puguin dir-hi la seva per tal de fer crèixer l'educació d'una manera més constructiva.
El funcionament consistirà en que davant d'una temàtica concreta, prèviament acordada per totes, es buscaràn ponents o entesos en l'àmbit des de diferents punts de vista, per després crear un debat conjunt.
La primera taula rodona serà el dissabte 5 d'Abril coincidint amb l'Arrossada, el nostre tradicional àpat. El tema triat amb les famílies és (redoble de tambors.....tttttttrrrrrrrrrrrrr......ttttttttrrrrrrrrrrrrr.....ttttttttttrrrrr) LES XARXES SOCIALS: ENS ENGANXEN O ENS ALLIBEREN?
Per tal de tenir una visió plural del debat que genera el nostre primer tema, aquí us deixem diverses fonts documentatives per si voleu fer-hi un cop d'ull.
Article extret de Sobrepantalles.net
“Es tracta més d’optar per una visió
pedagògica que no d’una creença en les eines”
Xarxes socials virtuals
Encetem el debat sobre les xarxes socials
virtuals i en Pau es mostra clar i contundent “no s’ha desenvolupat cap
reflexió seriosa entorn l’educació en les TIC, i menys respecte a les xarxes
socials virtuals… si fem alguna tasca educativa és perquè ho decidim, perquè
adaptem el currículum”.
Tot i això, en Pau destaca la feina de
Dolors Reig entorn el TEP (Treball d’Empoderament i Participació) i pensa que
es podria plantejar crear perfils col·lectius a algunes de les xarxes més
conegudes com Facebook o Twitter “de fet, moltes entitats o associacions ho
fan, perquè no les escoles o els grup-classe?”
Sobre el fet que cada cop hi ha més infants
i adolescents presents a les xarxes socials virtuals, en Pau ho confirma i
destaca que no té molt clar el posicionament més enllà de “cal abordar-ho
perquè forma part de la nostra realitat” i, assegura, “és un tema
complex tant a nivell professional com a nivell personal “cada cop em trobo amb
més alumnes que em demanen amistat”.
Des del seu punt de vista, l’adult hauria
de poder fer un “acompanyament social quan els infants comencen a mostrar
interès per a les xarxes”. Aquest acompanyament hauria de ser cosa de la
família perquè “és complicat fer-lo des de l’escola”.
Programació i joc: una adaptació curricular
En Pau ha desenvolupat un treball entorn la
programació de jocs virtuals, bàsicament amb Scratch. La idea no és ensenyar a programar, sinó ensenyar a pensar. “Plantejar-se
un objectiu, el què volen crear, poder desenvolupar una narració, un joc, un
què i després un com”, sempre intentant que hi hagi dinàmiques de
cooperació, de creativitat, d’intercanvi i d’assoliment de petites fites que
“ens acostin als objectius compartits”.
“Es tracta de poder ensenyar que
l’ordinador no és només un acumulador de jocs, sinó que els nens i nenes també
poden ser creadors”
En Pau creu que a nivell educatiu la
programació està començant a desenvolupar un discurs i una praxis interessant i
que segurament aconseguirà generar petits canvis. “Es tracta de poder
ensenyar que l’ordinador no és només un acumulador de jocs, sinó que els nens i
nenes també poden ser creadors”.
La tasca del docent hauria de ser “donar
pistes lliures perquè facin un joc d’allò que els interessa, però alhora,
acompanyar en el desenvolupament de capacitats creatives i de treball en equip
que d’altres maneres no treballarien”. En Pau afirma que “amb
aquestes classes, els alumnes s’ho passen teta i a més, veus que es treballen
competències bàsiques a fons”.
“hi ha el perill de pensar que canviant
les eines i fent ús de les TIC, ja estem fent una educació envers les noves
tecnologies”
Una oportunitat pedagògica
La presència de les noves tecnologies a les
aules cada cop és més elevada “hem complementat projectes com l’1×1, hi ha
els ordinadors personals o els llibres digitals… ja forma part de la nostra
realitat” però, afirma amb sinceritat: “hi ha el perill de pensar que
canviant les eines i fent ús de les TIC, ja estem fent una educació envers les
noves tecnologies”.
En Pau té molt clar que les TIC poden
ajudar a canviar certes dinàmiques pedagògiques i introduir “processos on l’alumne
construeix el coneixement”. Veu Internet i la xarxa com a eines que “faciliten
a l’alumne fer una recerca pròpia i després posar-la en comú amb la resta del
grup-classe”.
En Pau està convençut que els entorns
virtuals a les aules s’han de desenvolupar des de la perspectiva “potenciadora
de la participació dels alumnes” i d’aquesta manera, i des de ben petits,
“poder qüestionar el perfil de consumidors passius amb els quals la societat
actual i sobretot el món digital, contempla als infants”.
Creu que seguint aquesta lògica, la tasca
del professor “consisteix en donar criteris de recerca, filtratge i de
treball en comú, fomentant la iniciativa dels alumnes, la seva participació, i
la visió crítica d’allò que han buscat”. Una plantejament que contempla el
potencial de les TIC per introduir canvis en les metodologies docents i que a
més pot ajudar a trencar “l’habitual esquema unidireccional professor-alumne
i fomentar la creació de coneixement des del grup-classe”.
“les TIC són una eina que pot potenciar
certes metodologies participatives i d’educació crítica”
Però amb picardia en Pau planteja: “al
final, les TIC són una eina que pot potenciar certes metodologies
participatives i d’educació crítica, però es tracta més d’optar per una visió
pedagògica que d’una creença en les eines”.
Al llarg de la conversa hem pogut parlar
des de l’experiència d’un mestre que creu en la presència de les TIC i l’entorn
2.0 als centres educatius i que, a partir de l’assaig-error, ha pogut crear
algunes de les pistes que ens poden resoldre molts interrogants.
Abans d’acabar, una reflexió queda a
l’aire: “Si ens posem a treballar des d’una lògica positiva i de prevenció,
és molt possible que puguem acompanyar als infants i que, un cop adolescents,
puguin veure les noves tecnologies i les xarxes socials virtuals com eines i
espais per a relacionar-se, fer comunitat i qui sap, potser com espais on
desenvolupar la seva consciència crítica.”
DOLORS REIG: CAP A UNA INTEL·LIGÈNCIA
COL·LECTIVA, TV3
PENJATS@INTERNET, 30minuts
No hay comentarios:
Publicar un comentario